dijous, 7 d’abril de 2011

Avui serà un gran dia

Vivim temps estranys. Temps de “vull, però no puc” o “puc, però no tant com voldria”. Sembla que la crisi ens haja paralitzat en un punt concret que no esperàvem i del què podem moure'ns poc. Alguns diuen que és el que ara ens toca viure i que no hi ha més, s'ha d'aguantar. D'altres, com els optimistes autèntics i convençuts, opinen que això són sols excuses i que, si vols alguna cosa, has d'anar a per ella i arriscar-te, encara que això no sempre és fàcil. Supose que per aquest motiu, moltes vegades, al final decidim acceptar aquest estat immòbil que no ens resulta òptim, esperant que algun dia canviarà la direcció en què bufa el vent, sabent que això probablement no serà immediat i que potser el que hauríem de fer és tot l'esforç personal possible per a fer que el vent bufe al nostre favor.

Al final, tot es redueix a prendre una decisió personal amb els seus pros i contres, ara o més endavant, sabent que tot té les seues conseqüències. I siga com siga, tant si ens aixequem un dia i ens convertim en un kamikaze d’allò establert i optem per fer un gir inesperat en la nostra vida, com si decidim esperar asseguts que passe la tempesta i ens arribe l'ansiada oportunitat, avui serà un gran dia perquè tenim un pla i sabem segur que en algun moment tot canviarà.

1 comentari:

  1. m'agrada l'opció kamikaze!
    optimisme Vs realisme... és un gran tema, my friend.

    ResponSuprimeix