dijous, 17 de març de 2011

Interseccions socials

Venint amb metro cap a casa i observant la gent m'he vist envoltada de desconeguts. Desconeguts diferents dels d'ahir i diferents dels que em trobaré demà i amb qui simplement compartiré uns instants de la meua existència traduïts en 20 minuts de trajecte i set parades de metro fins a la feina.

I resulta curiós, quan ho penses, el gran nombre de gent que entra i ix de les nostres vides i com ens els trobem. Persones que coneixes casualment en una festa en un pis, per un canvi de ciutat, pel començament d'un treball nou o per no poder obrir una ampolla d'aigua. I sí, són molts els qui entraran subtilment, sense que te n'adones, per a quedar-se com a habituals i imprescindibles; i d'altres, amb qui compartiràs moltes hores i que un dia desapareixen i no sentiràs res. I supose que és per això que existeix la classificació diferenciada d'"amics" i "coneguts".

I passaran els anys i alguns d'aquests coneguts es convertiran en amics i passaran a quedar-se per sempre en la teua motxilla de la vida. D'altres, els amics incondicionals romandran vages on vages i estigues com estigues. Després, també estaran els amics itinerants que es mouran d'aquí cap allà i que sabran que tu ets un dels seus incondicionals que sempre els recolzarà. I per últim, no podem d’oblidar aquells que van formar part d'una etapa important de la teua vida i dels qui ara per certes circumstàncies saps poc, encara que estàs segur que si algun dia te'ls trobes de manera inesperada pel carrer tot serà com si us haguéreu vist ahir.

I així som les persones, ens creuem en una intersecció de la nostra existència i deixem de ser simples desconeguts per a, de vegades, canviar-nos radicalment la vida, la forma d'entendre el món o de gaudir de les coses més simples.

3 comentaris:

  1. Casualment, ahir tornant a casa em vaig trobar un home MOLT peculiar. En realitat no estava del tot acabat, anava dient frases inconnexes com "Internet y la CIA es lo mismo... Drama... Signorina, give me a light... ¡no se puede fumar!". I jo me'l mirava malament fins que es va sentir per l'altaveu allò de "li recordem que, per la seva seguretat, aquesta estació està dotada de càmeres de videovigilància", i ell es va posar a cridar: "por la seguridad del pasajero no, ¡por la de la estación! TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT!!!". Boníssim.

    ResponSuprimeix
  2. Una sort que certes perones apareguen en la nostra vida de repent...i que siguen tan magnífiques que se queden i perduren en el temps!
    Està bé que la vida de tant en tant ens done sorpreses agradables! :)

    ResponSuprimeix
  3. laieison, a tu sempre et passen unes coses!!xD
    mireiona, quanta raó!

    ResponSuprimeix