dimecres, 27 d’abril de 2011

De mites, cavernes i raves


No hauria pensat mai que un dimarts a les cinc de la tarda, divagant sobre la vida amb els amics davant d'un cafè, acabaríem parlant del mite de la caverna de Plató. I sí, reconec que sona bastant pedant i rebuscat, però és el que m'ha vingut a la ment quan parlàvem que  hi ha cert tipus de persones que no veuen més enllà i, com mai no han vist més enllà, creuen que el món que els envolta és l'únic i el millor, i que tu tens una forma molt peculiar (per no dir anòmala) de veure les coses. Aquesta visió és molt respectable i, a més, viure a la cova sembla molt més segur i confortable ja que te'n coneixes cada racó i, si no tens curiositat pel que hi ha a dalt, potser sigues completament feliç.

Però el problema és que si ixes fora de la caverna, encara que siga per un breu instant, i veus la "rave" que hi ha muntada, potser te n'adones que estar a baix, a la cova, amb tot el que tenies, ja no és suficient i necessites anar més enllà, pujar a dalt, superar les pors i gaudir d'allò desconegut.

Sí, ja sé que és una analogia estranya, però és el que té quedar per a prendre un cafè després d'haver fet una bona becaina de vacances. ;-)

2 comentaris:

  1. Llàstima haver-me perdut aquest cafè :)

    ResponSuprimeix
  2. no passa res! serrix estaves descansant que ja et tocava després de tanta guàrdia!!;)

    ResponSuprimeix