dilluns, 28 de febrer del 2011

Adaptar-se o adaptar-se, no hi ha més

Diuen que la vida és cíclica, que després d'una fase bona en ve una de dolenta i després d'una de dolenta, una de millor. El que passa és que quan estàs en una època bona interiorment demanes que mai no acabe i et planteges que potser la teoria que la vida és cíclica no és certa, que és una simple llegenda, o que potser tu eres l'excepció que confirma la regla.

Siga com siga, potser aquesta teoria sols és aplicable quan treballes en publicitat, on la inestabilitat és una constant: un dia guanyes un client nou i tot és meravellós, i una setmana després en perds dos i hi ha crisi. Un dia estàs en un equip il·lusionada i contenta amb les teues campanyes i al dia següent es reestructura tot el departament i és igual que siga per una raó justificada o no, has d'adaptar-t’hi i tirar endavant.

I així va passant el temps, l'adaptació es converteix en un estil de vida i al final ja no et sorprèn res. I acabes mirant-ho tot a través d'un filtre d'escepticisme que impregna el teu dia a dia per a implicar-t’hi poc i somriure més.

3 comentaris:

  1. Renovar-se o morir, adaptar-se o morir. Potser l'adaptació al medi, hostil o no, és una característica que els humans hem heretat bastant bé del medi natural, malgrat que la nostra adaptació ha de ser immediata o en un curt espai de temps, a diferència de l'evolució de les espècies, que ha portat milers d'anys.

    Potser això és el més difícil, intentar fer-ho sense presentar ninguna alteració al nostre estat d'ànim (per que, qui més qui menys, en aquesta vida, ha tingut un episodi de stress, ansietat, depressió o qualsevol altra alteració psicològica en algun moment de "canvi") i intentar veure les coses des de fora, i anar "curtint-nos" per les futures anades i vingudes, que segur que en son moltes en la nostra carrera professional.

    Si, ja sé que és molt fàcil dir-ho...

    ResponElimina
  2. serrix, tens tota la raó!supose q de vegades el problema ja no és tant el haver-se d'adaptar sino la rapidesa i com t'afecta animicament...és el té que siguem persones i no màquines xD

    ResponElimina
  3. Està bé que et molesti una situació. No tot ha de ser conformisme i resignació (sobra gent d'aquest tipus!!!) S'han de tenir bons valors i lluitar pel que penses i desitges sense fer mal a ningú (s'haurien d'acabar JA els "danys col•laterals". Saps que jo estaré sempre que em necessites i faré tot el que sigui perquè estiguis bé. Tot tornarà a canviar, ho se, és un cicle!!!

    ResponElimina