Diuen que la vida és cíclica, que després d'una fase bona en ve una de dolenta i després d'una de dolenta, una de millor. El que passa és que quan estàs en una època bona interiorment demanes que mai no acabe i et planteges que potser la teoria que la vida és cíclica no és certa, que és una simple llegenda, o que potser tu eres l'excepció que confirma la regla.
Siga com siga, potser aquesta teoria sols és aplicable quan treballes en publicitat, on la inestabilitat és una constant: un dia guanyes un client nou i tot és meravellós, i una setmana després en perds dos i hi ha crisi. Un dia estàs en un equip il·lusionada i contenta amb les teues campanyes i al dia següent es reestructura tot el departament i és igual que siga per una raó justificada o no, has d'adaptar-t’hi i tirar endavant.
I així va passant el temps, l'adaptació es converteix en un estil de vida i al final ja no et sorprèn res. I acabes mirant-ho tot a través d'un filtre d'escepticisme que impregna el teu dia a dia per a implicar-t’hi poc i somriure més.
