dimecres, 9 de febrer de 2011

Internet i l'ens públic: en construcció


L'arribada d'Internet ha suposat un canvi en la manera de comunicar-se i d'entendre les relacions tant entre les persones físiques com entre els ciutadans-consumidors i les diferents empreses privades i organismes públics. En el cas de l'administració pública, Internet suposa un nou canal que, si s’utilitza bé, pot servir per a informar millor i de manera més immediata la ciutadania i aprofundir en el coneixement de les opinions i preocupacions d'aquesta. Internet també ofereix a l'ens públic l'oportunitat de poder crear espais reals de diàleg amb la població amb què poder millorar el servei que dóna, perquè no ens oblidem que aquesta és la funció principal dels organismes públics: servir el ciutadà.

En un pla menys teòric i baixant a la realitat, considere que l'administració pública catalana ha fet un gran esforç per utilitzar Internet com una eina eficient per a informar els ciutadans. I aquest seria el primer pas: informar. El que considere que encara no s'ha aconseguit és crear, a través de la xarxa, espais reals d'interacció amb la població. I perquè això passe, d’una banda, l'administració ha de crear aquests espais, donar-los a conèixer i estar disposada a escoltar la ciutadania i respondre-li
i, de l’altra, la població ha de tenir l'hàbit i la motivació d'usar Internet per a expressar la seua opinió en temes socials.

Un exemple de l'ús d’Internet per part de l'ens públic és el cas de la reforma de la Diagonal, encara que va ser un intent més bé fallit. L'Ajuntament de Barcelona va utilitzar la xarxa com a canal principal per a explicar les dues propostes de reforma i facilitar la participació ciutadana (els barcelonins podien votar tant de manera presencial com a través d'Internet). Deixant de banda el debat de si aquest referèndum era necessari o no, el problema va ser que el tema plantejat, la reforma, no era prioritari per a la ciutadania, i per això no quedava justificada la inversió en una cara aplicació informàtica que permetia votar a través d'Internet, d’una banda, ni la despesa en una costosa campanya publicitària en mitjans convencionals per a fer que els ciutadans anaren a aquesta web, de l’altra. El resultat va ser que tan sols van votar un 12% dels barcelonins, dels quals gairebé el 50% ho va fer a través d'Internet, i l'opció guanyadora va ser "cap dels dos projectes", el que expressava que alguna cosa passava entre la ciutadania. Si l'Ajuntament haguera habilitat espais de diàleg a la xarxa, hauria pogut saber de manera més ràpida i directa per què va ser aquesta l'opció majoritària.

2 comentaris:

  1. Realment em sorprén que una entitat com és l'Ajuntament de Barcelona haja "fallat" comunicant...sembla mentida!
    En tot cas, serveix per recordar una vegada més, que comunicar és algo més que posar una plana a un diari de gran difusió o 20" en PT....

    ResponSuprimeix