dimarts, 17 de setembre de 2013

Cada dia el café de les vuit i quart



"Los Fernández" - Madrid
Cada dia el café de les vuit i quart del matí. Esperar aquells dos minuts observant com em prepares el café curt amb tassa petita. Una mirada ràpida, un mig somriure, un gràcies i un de res. Un cop d’ull als titulars del periòdic i un adéu en creuar la porta cap al carrer, pensant que potser m’observes marxar.

Cada dia el gintònic de les vuit i quart del vespre. Got ample, dos glaçons, una mica de blau, una mica de transparent, les mirades que es creuen, un mig somriure, un gràcies i un de res. Una ullada fugaç als titulars del noticiari que surten a la televisió. Un glop. Una altra ullada a les imatges del televisor sense prestar-hi gaire atenció. Un segon glop, lent, alhora que contemple com voltes per les taules i atens els clients. Un adéu en aixecar-me del tamboret i un fins demà en creuar 
la porta del bar per tornar a la realitat.

4 comentaris:

  1. Tan guapo te va paréixer el cambrer? Hahaha... Per fi has tornat, t'has de prodigar més.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, he tornat! Al bar ni vaig entrar, però em va inspirar!! hehe

      Suprimeix
  2. Detecte que hem crescut amb les mateixes lletres i això em conmou... però ara el que vull és visitar aquest bar!

    ResponSuprimeix
  3. Hehehe, és que la tipografia moderna i el disseny innovador dels cartells madrilenys són una gran font d'inspiració... ;P

    ResponSuprimeix