Cada dia el café de les vuit i quart

"Los Fernández" - Madrid

Cada dia el café de les vuit i quart del matí. Esperar aquells dos minuts observant com em prepares el café curt amb tassa petita. Una mirada ràpida, un mig somriure, un gràcies i un de res. Un cop d’ull als titulars del periòdic i un adéu en creuar la porta cap al carrer, pensant que potser m’observes marxar.

Cada dia el gintònic de les vuit i quart del vespre. Got ample, dos glaçons, una mica de blau, una mica de transparent, les mirades que es creuen, un mig somriure, un gràcies i un de res. Una ullada fugaç als titulars del noticiari que surten a la televisió. Un glop. Una altra ullada a les imatges del televisor sense prestar-hi gaire atenció. Un segon glop, lent, alhora que contemple com voltes per les taules i atens els clients. Un adéu en aixecar-me del tamboret i un fins demà en creuar la porta del bar per tornar a la realitat.

---