Interseccions socials

Venint amb metro cap a casa i observant la gent m'he vist envoltada de desconeguts. Desconeguts diferents dels d'ahir i diferents dels que em trobaré demà i amb qui simplement compartiré uns instants de la meua existència traduïts en 20 minuts de trajecte i set parades de metro fins a la feina.

I resulta curiós, quan ho penses, el gran nombre de gent que entra i ix de les nostres vides i com ens els trobem. Persones que coneixes casualment en una festa en un pis, per un canvi de ciutat, pel començament d'un treball nou o per no poder obrir una ampolla d'aigua. I sí, són molts els qui entraran subtilment, sense que te n'adones, per a quedar-se com a habituals i imprescindibles; i d'altres, amb qui compartiràs moltes hores i que un dia desapareixen i no sentiràs res. I supose que és per això que existeix la classificació diferenciada d'"amics" i "coneguts".

I passaran els anys i alguns d'aquests coneguts es convertiran en amics i passaran a quedar-se per sempre en la teua motxilla de la vida. D'altres, els amics incondicionals romandran vages on vages i estigues com estigues. Després, també estaran els amics itinerants que es mouran d'aquí cap allà i que sabran que tu ets un dels seus incondicionals que sempre els recolzarà. I per últim, no podem d’oblidar aquells que van formar part d'una etapa important de la teua vida i dels qui ara per certes circumstàncies saps poc, encara que estàs segur que si algun dia te'ls trobes de manera inesperada pel carrer tot serà com si us haguéreu vist ahir.

I així som les persones, ens creuem en una intersecció de la nostra existència i deixem de ser simples desconeguts per a, de vegades, canviar-nos radicalment la vida, la forma d'entendre el món o de gaudir de les coses més simples.

Paradís inventat

Avui eixiria corrent de l'oficina, agafaria el primer taxi que vera i aniria fins a l'aeroport. Allí, sense pensar-m'ho dues vegades, pujaria al primer vol que em portara ben lluny, per anar a parar un lloc de sol i platges verges. I vosaltres, que sempre esteu a prop, no dubtaríeu ni un segon a acompanyar-me. Allí estaria prohibit parlar de treball i queixar-se i la nostra única preocupació permesa seria estar el màxim temps possible en posició horitzontal a la platja; això sí, sempre amb un mojito a la mà.

Passats els dies em convertiria en una persona "morena" (això m'encantaria!), sense complicacions ni mals de cap. Faria un carpe diem en tota regla i llançaria el mòbil a la mar. Alguns dies, després de dinar aniríem als mercadets locals a regatejar i acabaríem amb els braços plens de polseres i un grapat ben gran d'arracades. I ens compraríem roba blanca per anar vestits "d'eivissencs hippies" i no desentonar amb el lloc quan passejàrem vora la mar les tardes de diumenge.

I viuríem en una caseta a la platja, d'eixes que obris la finestra i tens una gran vista a la mar, i faríem la migdiada escoltant trencar les ones de fons. A les nits aniríem a alguna festa a la platja amb fogueres, guitarres i barra lliure, i ballaríem fins que es fera de dia i els nostres peus no pogueren més. I ja ben entrada la matinada, asseguts a la sorra esperant que sortira el sol, riuríem explicant les anècdotes de la nit anterior sense pensar en què hauríem de fer el dia següent, la setmana següent o la vida següent.