diumenge, 30 de gener de 2011

De notícies inesperades i alegries expectants


És suficient que algú et diga que no et pot dir alguna cosa per a tenir un desig irrefrenable de saber-ho tot sobre el tema desconegut. I passes mig diumenge buscant pistes, petits indicadors, i aprofites que hi ha xarxes socials per indagar i descobrir qualsevol mínim indici que et confirme la teua teoria. I vas fent memòria, lligant caps i descartant persones.

Fas unes trucades, però que els amics t’ignoren no ajuda, sobretot quan saps que ells en coneixen tots els detalls. I tot el món et diu que tingues paciència, que ja ho sabràs en el moment adequat, però tu sents que ja no pots esperar més, que necessites saber! Però ningú no respon a les teues preguntes! I estàs nerviosa i emocionada per si són certes les teues suposicions, encara que al mateix temps també et preguntes si no et deus haver muntat una pel·lícula al teu cap i no deuen ser tot imaginacions teues. I passen els minuts i les hores, i cada cop estàs més segura que pots tenir raó.

Ring, ring…ring, ring…ring, ring…sona el telèfon!! Ai, mare!! Estàs a uns segons de saber-ho, a uns segons de la confirmació…

No hi ha res com les bones notícies!!!   :)

divendres, 28 de gener de 2011

I quan penses que et queden 4 dies?


I de caducitat continua el tema… No es comenta massa, però les persones que tendim a la hipocondria tenim un altre concepte del temps i de la vida. Un dia estàs feliç i content amb tot el que t'envolta i, de sobte, descobreixes una malaltia a Internet i t'adones que els símptomes encaixen perfectament amb la teua persona: tu també veus borrós als matins (i de segur que no sols és perquè tens una mica de miopia). Tens mal de cap les nits de dijous (i no sols és perquè després de treballar passes unes quantes hores al pub irlandès de la cantonada). I per últim i definitiu, toleres malament les proteïnes pures (que mai no has tingut clar què són, però que sembla que siguen molt importants). 

I és just en aquell moment quan ho veus tot amb la màxima claredat: estàs malalt, molt perjudicat, "al borde de la muerte", i et deuen quedar uns 4 dies de vida. Sols necessites la confirmació d'una amiga metgessa per a saber que el teu destí ja està escrit. I a l'oficina, assegut a la cadira fent informes i power points, et dónes compte que res no té sentit, que potser estàs perdent un temps molt valuós, però no ixes corrent de l’oficina perquè no tens la confirmació d’un metge i et dediques a repassar  mentalment  totes les coses que voldries fer aquells 4 dies que et queden… I a vosaltres quines coses us agradaria fer? A mi, tirar-me en paracaigudes, menjar-me un tiramisú i contractar una xaranga que m’acompanye als llocs... Un, dos, tres, responda otra vez...

dimecres, 26 de gener de 2011

Amb data de caducitat encara no ha caducat


Comence aquest bloc, perquè s'ha de tenir bloc. Perquè s'ha d'estar ON i no OFF perquè sinó, no moles. Perquè s'ha de tenir un iphone i no un mòbil de 20€. Perquè diuen que s'ha d'estar a la xarxa, estar bé i per sempre, encara que jo sóc de les qui pensa que com tot, segur que hi ha una data de caducitat. I així em presente: amb data de caducitat, com els iogurts o les relacions, sempre amb un temps finit, però molt decidida a estar.