diumenge, 22 de gener del 2012

Apocalipsi Now

Sense saber com, ja havia viscut les vacances d'estiu, havia tornat a la feina, havia arribat el fred, s'havia escurçat el dia, havia passat el Nadal i havia entrat en l'apocalipsi.

Sí, havia canviat d'any, havia arribat al 2012 i al principi del final. Clara ho notava al carrer, parlant amb la gent, a la feina, llegint la premsa, amb els amics... Vingueren d'on vingueren els missatges tots repetien la mateixa idea: aquest serà el pitjor any. Retallades del govern, pujada d'impostos, baixada del poder adquisitiu, augment de l'atur, recessió, recessió i més recessió. Però el sistema no feia fallida (els poderosos ja s’encarregaven d’això). I els rics cada cop es feien més rics (família reial inclosa), i els pobres, més pobres. El sistema romania intacte i, fins i tot, accentuava la seva part més salvatge i poc humana. Al final, resultava que les grans empreses guanyaven, però no tant com abans, i els especuladors aconseguien menys marge de benefici, però clar, amb això no tenien suficient.

Clara no podia evitar preguntar-se quines intencions amagava aquesta negativitat palpable en la societat i fomentada pels governs i pels mitjans. Tot està molt malament, sí, però tant? I per què no s'ha dit abans? Per què s’ha deixat que arribàrem a aquesta situació? Què es guanya ara creant aquesta atmosfera d’intranquil·litat i de temor pel que pot succeir? I el més important: qui guanya? Es tracta de prevenir la ciutadania o de legitimar mesures dràstiques que retallen drets socials i donar ales a una economia que cada cop demostra més que no està al servei del ciutadà, sinó de l’anomenat "capital".

Un sentiment d'angoixa la va recórrer, per la incertesa del futur. Perquè què fer quan s'apropa el final? Amagar-nos davall del llit, emigrar, viure la vida com si demà s'acabara el món o preparar-se per a la revolució?


Pd: i què farem si ens canvien Internet tal qual l'entenem ara? A qui es protegirà finalment? Als ciutadans, als artistes o a una industria ( les discogràfiques i Hollywood) amb un sistema que ha quedat obsolet i que sols enriqueix a uns pocs i no precisament als creadors? Arribar a un punt equilibri serà possible amb tants interessos en joc?

7 comentaris:

  1. M'ha paregut molt bona la idea de legitimar moltes mesures... ara, de repent els mitjans i els polítics pareixen "preocupats"! Jo també em pregunte, què feiem fa 10 anys? No sabiem quin sistema tan "insostenible" estavem fomentant? Robaben a la ciutadania, però què m'importa si tinc una hipoteca i un bmw al garaig, i pase les meues vacances en la riviera maya... Preguntes i més preguntes...
    S'ha fomentat un sistema bassat en una producció insostenible i a més pensant a curt plaç (i molts s'han forrat). Ara els talents d'aquest país, sí, eixos, les generacions que la societat del benestar i l'educació pública han aconseguit després de molts anys de lluita i repressió, hem d'emigrar. Crisi de valors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Completament d'acord Eva!
      si es que recorde les classes d'economia del Lita on ja ens parlava de la "burbuja immobiliària" i d'això ja fa uns 5 anys! mira si ja es veia vindre!! xo no van fer res de res per parar-ho i ara a pagar-ho els de sempre, els currantes....

      Elimina
  2. Massa raó tens Immeta...:)
    M'agrada molt, com sempre :)

    ResponElimina
  3. Aquesta vegada t'has superat, xiqueta! No és gens fàcil escriure la crònica sobre el present i, a més, amb les paraules adients, i tu has superat les que fan els economistes despistats i els literats tancats a la seua torre de vidre: enhorabona!

    ResponElimina
  4. Tota la raó, fa ràbia pensar que tot açò no s'ha generat en un tres i no res, i que era de sobres previsible que el sistema cauria pel seu propi pes... Però no serveix de res lamentar-nos d'un final que ja és imminent, així que jo vote per la quarta proposta: preparar-nos per a la revolució! ;)

    ResponElimina