Quatre columnes

Quatre Columnes

Va baixar del cotxe vestida de negre, impecable com sempre, amb aquella aparença de naturalitat forçada que l'acompanyava anara on anara. Era un d'aquells trets de classe amb què es naix i que amb dificultat es pot evitar. En el cas de la Sofia, no era una característica que la molestara en excés.

Feia tant que no rondava per aquella part de la ciutat que la tenia desdibuixada; durant els últims anys la seua vida havia transcorregut a la zona alta, allunyada de tot allò més banal. Però el cas és que ara es trobava allí i havia d'arribar fins a dalt, així que va començar a pujar les escales lentament, amb els seus tacons de set centímetres, que no semblaven ser l'ajut més adient.

No recordava que l'escalinata fóra tan llarga ni que hi haguera aquelles columnes de pedra altes i blanques plantades enmig, precedint la font. Mai havia entès a qui se li va ocórrer posar-les allí, clarament fora de context, quatre columnes estil jònic que res tenien a veure amb la ciutat, però que creaven una composició estranya i, de vegades, preciosa quan el cel estava ras.

Quan per fi va arribar al capdamunt, va contemplar la vista de la ciutat amb un cert escepticisme: aquells edificis de gran alçada, irregulars, inconnexos... Es va preguntar com aquella imatge podia captivar tants turistes i autòctons, perquè sí que era una vista de la ciutat de Barcelona, però per al seu gust no la millor ni la més bonica.

Mentres observava aquell indret va escoltar com la cridaven des de la llunyania. Devia ser el seu promès, que ja havia arribat. En acostar-s’hi, va veure que una noia l'acompanyava. Parlaven animadament, semblaven estar encantats. La Sofia immediatament va saber qui era ella; ho intuïa, i allò la va trasbalsar completament. Ningú les havia presentat abans, formalment ni informalment, però ambdues sabien de l'existència de l'altra. Però, com és que aquell dia tan especial ella es trobava allí? Els temors reprimits durant anys van aparèixer tots de cop. Molt en el fons la Sofia sempre havia sospitat que potser la noia especial no era ella sinó l'altra. I si al final resultava que era cert?