Avui eixiria corrent de l'oficina, agafaria el primer taxi que vera i aniria fins a l'aeroport. Allí, sense pensar-m'ho dues vegades, pujaria al primer vol que em portara ben lluny, per anar a parar un lloc de sol i platges verges. I vosaltres, que sempre esteu a prop, no dubtaríeu ni un segon a acompanyar-me. Allí estaria prohibit parlar de treball i queixar-se i la nostra única preocupació permesa seria estar el màxim temps possible en posició horitzontal a la platja; això sí, sempre amb un mojito a la mà.
Passats els dies em convertiria en una persona "morena" (això m'encantaria!), sense complicacions ni mals de cap. Faria un carpe diem en tota regla i llançaria el mòbil a la mar. Alguns dies, després de dinar aniríem als mercadets locals a regatejar i acabaríem amb els braços plens de polseres i un grapat ben gran d'arracades. I ens compraríem roba blanca per anar vestits "d'eivissencs hippies" i no desentonar amb el lloc quan passejàrem vora la mar les tardes de diumenge.
I viuríem en una caseta a la platja, d'eixes que obris la finestra i tens una gran vista a la mar, i faríem la migdiada escoltant trencar les ones de fons. A les nits aniríem a alguna festa a la platja amb fogueres, guitarres i barra lliure, i ballaríem fins que es fera de dia i els nostres peus no pogueren més. I ja ben entrada la matinada, asseguts a la sorra esperant que sortira el sol, riuríem explicant les anècdotes de la nit anterior sense pensar en què hauríem de fer el dia següent, la setmana següent o la vida següent.
