dimecres, 2 de novembre de 2011

Després ja seria massa tard

Per unes hores coincidirien en el quasi mateix espai-temps, però un punt de trobada no era possible. El seu avió aterraria en uns minuts. Nerviosa, ja començava a notar que el rellotge se li avançava una hora sense poder evitar-ho. 

Ell acabava de pujar al tren, que vorejant la costa mediterrània, el portaria cap al sud on les coses sempre li resultaven més fàcils i agradables. Ja ho havia planificat, així que no esperaria.

Durant uns instants estarien a pocs minuts de distància. Després ja seria massa tard.

Ella faria com si res, carregada de noves experiències que contar, de sentiments contrariats, d'abraçades que donar i de buits que gestionar. Ràpidament oblidaria aquella quasi coincidència estranya. 

Ell es posaria els auriculars per quedar absort per aquella pel·lícula tan dolenta i tot aniria quedant lluny com si mai haguera pogut ser. Mentalment es repetiria "si no pot ser, no pot ser". Encara tenia massa propostes que preparar, feina que acabar, llistats que tornar a començar....

Potser, a la pròxima, l'espai-temps estaria del seu costat.

3 comentaris:

  1. Sempre pense que la vida està plena de quasi coincidències... Això dic jo: a veure si per una vegada l'espai-temps ens fa costat!!!!! :)

    ResponSuprimeix
  2. M'agrada!!!
    volem més actualitzacions!!!!

    ResponSuprimeix
  3. les coses ocorren perquè estem preparats per a rebre-les, no ocorren per casualitat. pot ser a la pròxima...

    ResponSuprimeix