A un dia del gran esdeveniment i fent la maleta amb tot el que m’he comprat per a l’esperat moment, em pregunte si ens estem fent grans, si hem canviat molt i com evolucionaran les coses a partir d’ara. Ens sentim com quan en teníem vint-i-pocs i ara resulta que estem més a prop dels quasi trenta. I sense voler i de manera inconscient somric, perquè estic convençuda que continuarem afrontant les coses junts i amb la mateixa il·lusió visceral de sempre, passe el temps que passe.
I la veritat és que no sé com viurem el moment de la cerimònia, perquè almenys en el meu cas ja fa uns anys vaig descobrir que hi ha moments que de sobte t’emocionen per la màgia i la sinceritat que els envolta per més en contra de l’Església que estigues.
I de preparats i preparades n’estem: amb les nostres millors gales, disposats a viure un gran dia i una gran nit, perquè el que passarà d’ací un dia cal celebrar-ho com mai s’ha vist! ;-)
Preparada del tot no sé si ho estic, però amb moltes ganes i amb il·lusió 1000 segur que sí!!
ResponEliminaánonimo posaria un me gusta al comentari su puguera! :)
ResponEliminaPer favoooorrrrr, quines ganeeees!!!!!!! No m'imagine una boda que concentre més il·lusió acumulada que la de demà... Crec que esta nit no podrem dormir!!!!!!!
ResponEliminaI el dia ja ha passat... i crec que ha complit pràcticament les espectatives de tots, si no les ha superades :D
ResponEliminaFelicitats M&M!