dimarts, 21 de juny del 2011

Aproximació inevitable



















Els 26 ens van caure malament des del principi. Abans de tenir-los ja els menyspreàvem i amb arrogància cridàvem al món que eren un pur tràmit  pel qual havíem de passar. I va i un dia van arribar, però de quina manera! No volien ser una edat qualsevol i es van fer notar. Estava clar que parlar abans d'hora ens va passar factura i els 26 ens van sorprendre de manera poc agradable en molts aspectes de la nostra existència. Finalment, vam aprendre que no tornaríem a subestimar un número perquè mai sabies per on et podia eixir.

Els 27 ja van ser una altra història. Els vam rebre amb l'alegria de qui espera un canvi i un oblit de moltes coses. Sabíem que no hi havia problema de tenir-los perquè el número ens encantava i sonava bé! Ens feia sentir dinàmiques i del nostre temps. Ara, després de molts mesos i veient que ja s'acaben, puc dir que no han defraudat. Han sigut temps de molts canvis d'intensitat variable, de començar a estar smartphonetitzades, d'indignar-nos a estones i de desenvolupar una personalitat bipolar ocasional acompanyada de bones dosis de xocolata i anècdotes diverses.

I ara, per a no divagar més, trauré el tema de què realment volia parlar: l'inevitable canvi de número. A diferència dels anys anteriors, aquest hem optat per ometre que el canvi s'apropa i que els 28 ja ens estan esperant. Potser és un senyal i ho ometem perquè serà l'any d'ometre tot el que no ens agrade. O simplement passa que som completament conscients que no tenim ni idea de què ens esperarà en aquesta nova edat, perquè a la vida mai se sap: un dia les coses són de color roig, al dia següent resulta que tot és verd; a l'altre, blau; i a l’altre, lila. I d'aquesta manera rebrem el nou número, com qui no l'espera per a sopar.

5 comentaris:

  1. Complir anys sempre és un punt d'inflexió a la nostra vida.
    Així com a les televisions i medis de comunicació pels volts de cap d'any fan el repàs de l'any i tot el que ha ocorregut al món, qui més qui menys, quan s'aproxima el dia del seu aniversari reviu i rememora els canvis ocorreguts a la seva vida durant aquell any. I ens agradaran més o menys i haurem fet més o menys coses, canvis més grans o més menuts, o ens haurem plantejat opcions que mai se'ns haguessin ocorregut, però vulguem o no, aprenem de tots aquests plantejaments, i ens fan crèixer com a persones.
    Mr. Fighter, en breu te toca a tu :D

    ResponElimina
  2. M'encanta!!!!!! Quanta raó!!!
    Però hem de fer perquè els anys no ens facen perdre bipolaritat dinamisme i actualitat, sinó no seriem nosaltres!!

    La nova xifra ens farà reviscolar!!!

    I sí Serrix, és inevitable fer un paronet i reflexionar, però el que realment és important no és que ens fem velles, sinó que estem creixent com a persones.

    :)

    ResponElimina
  3. xiquetes! estic completament d'acord amb les dos!
    sí,complim anys xo el més important és q hem viscut i viurem moltes coses diferents, hem disfrutat molt i de tot hem aprés i continuarem fent-ho!!;)

    ResponElimina
  4. com el bon vi, en l'edad millorem

    ResponElimina
  5. I més ens val complir anys, si no malament anem! I totalment d'acord amb anónimo, si continuem millorant a esta velocitat, no vull ni pensar com estarem als 40! Iupiiiiiiii!!!!!! ;)

    ResponElimina