diumenge, 30 de gener de 2011

De notícies inesperades i alegries expectants


És suficient que algú et diga que no et pot dir alguna cosa per a tenir un desig irrefrenable de saber-ho tot sobre el tema desconegut. I passes mig diumenge buscant pistes, petits indicadors, i aprofites que hi ha xarxes socials per indagar i descobrir qualsevol mínim indici que et confirme la teua teoria. I vas fent memòria, lligant caps i descartant persones.

Fas unes trucades, però que els amics t’ignoren no ajuda, sobretot quan saps que ells en coneixen tots els detalls. I tot el món et diu que tingues paciència, que ja ho sabràs en el moment adequat, però tu sents que ja no pots esperar més, que necessites saber! Però ningú no respon a les teues preguntes! I estàs nerviosa i emocionada per si són certes les teues suposicions, encara que al mateix temps també et preguntes si no et deus haver muntat una pel·lícula al teu cap i no deuen ser tot imaginacions teues. I passen els minuts i les hores, i cada cop estàs més segura que pots tenir raó.

Ring, ring…ring, ring…ring, ring…sona el telèfon!! Ai, mare!! Estàs a uns segons de saber-ho, a uns segons de la confirmació…

No hi ha res com les bones notícies!!!   :)

3 comentaris:

  1. Veig que algú va tindre un diumenge ociós, o millor dit, desficiós, jejeje,

    ResponSuprimeix
  2. Anónimo, he de dir-te q sí, q vaig tindre un matí desficiós i molt expectant!! és q em van crear molta intriga!! jejejeje

    ResponSuprimeix
  3. Però la veritat és que, com més esperes a saber la notícia (o a verificar-la), amb més ganes la celebres. Ai, ja fa temps que esperava un diumenge al matí com eixe... Ningú té cap novetat?????

    ResponSuprimeix